Plats trencats.- 11/05/2008.
Teatre La unió.- Sant Cugat del Vallès.- Barcelona.
Marcel Barrera, El Punt Diari.
Un dels grans perills que tenen els pallassos excèntrics, en general, és que es passin de rosca i acabin fent una mena de xafarranxo de combat que perdi tot sentit artístic i estètic. Les gràcies s'han de fer amb gràcia, podríem dir. Sylvestre (Josep Ventura), un dels membres juntament amb Marceline Kahn i Zaza (Didier Armbruster) del trio de pallassos francocatalans Los Excéntricos, ha explicat en alguna ocasió que quan va rebre classes del seu mestre, Rogelio Rivel, va aprendre a no passar-se de revolucions dalt de l'escenari, a evitar fer dibuixos animats i a controlar un determinat temps. Tot això, tant fàcil de dir i tan difícil de fer, ho aconsegueixen tots tres artistes. Bastant tranquil, potser fins i tot reposat, amb moments de poesia francament aconseguits com la de l'esquelet titella que balla, riu, perd el cap i s'enfila a la concertina que toca Marceline. Moment per guardar a la memòria. Esplèndid. El número de la diva, amb una Marceline magnífica, és insuperable i demostra que amb tot de coses aparentment senzilles –entonar un re a La vie en rose– aquests pallassos poden acabar declarant una guerra mundial. Zaza és un excel·lent contrapunt al paper de la histriònica i creguda Marceline –recorda una mica la Castafiore de Tintín– i de l'excel·lent pallasso Sylvestre. El riure de Zaza el fa un personatge grotesc; dels que ja no en queden, i el número amb la copa de cava dalt del piano, quan Marceline i Sylvestre ja han perdut del tot l'oremus, és d'antologia. El número dels plats xinesos, que serveix per tancar un muntatge que tot i l'hora i deu minuts de durada es fa curt, es hilarant gràcies a la trencadissa real de plats i a una cançó amb una lletra del nivell de Gaby, Fofó i Miliki. Gran troballa. La nit va ser especial. Els artistes van agrair al teatre La Unió Santcugatenca que els hagi cedit durant tres mesos un espai per assajar-hi un espectacle del tot recomanable que aviat es podrà veure al Circo Price de Madrid i al Teatre Nacional de Catalunya.
Marcel Barrera, El Punt Diari.
