ES / CA / EN / FR

logo-page.ok1-

Divertida tendresa.- 03/01/2009.

Teatre Nacional de Catalunya.- Barcelona.- España.
Jordi Bordes, El Punt Diari.

El trio Los Excéntricos defensen amb moltes armes l’art del clown de sempre. Més enllà dels arquetips de l’August i el Carablanca, de la plantofada, de la cantarella perquè el públic s’apunti a aplaudir rítmicament. Més enllà del que es pot trobar en una vela de circ sense gaires pretensions o una sessió de circ de dissabte a la tarda en aquells televisors de la Transició. Zaza, Marceline i Sylvestre porten un personatge dins seu amb molts de plecs i grans capacitats artístiques. Saben tocar l’acordió, el piano, el violí-trompeta i la guitarra. Saben jugar tot interpretant un Suspiros de España amb una safata plena de campanes. Fan acrobàcies amb pilotes, contorsionisme lúdic amb acordions i equilibris amb plats xinesos. I per no parlar dels guants -“sí, Marceline està molt eleguant”-. Fan humor del cop de paella i de les dents que surten escopides, però es que poden lligar-ho amb una lluita amb un aspirador irreverent (s’atreveix a xuclar cabells, llengua i galtes de la intèrpret, però també un pit) o amb una desaparició barroera que ja li agradaria signar al Mag Lari. Per no parlar d’una aparició dins del piano amb una Julieta esquelètica.
Los Excéntricos fa trenta anys que pugen als escenaris de manera separada. Marceline i Sylvestre, com a parella artística, en signen més de vint. Trepitgen català, castellà, francès i anglès. Són una oficina de l’ONU que es mereix més atenció del públic català. El seu humor supura una mala llet tendra, un joc amb el surrealisme, els jocs de paraules, els encadenaments d’accions impossibles. Són uns mestres administrant els sorolls i els encomanadissos (tot i que irrepetibles) riures de Zaza i les pauses en cada acció. Potser sí que s’agrairia més rapidesa en les transicions de gag, però l’espera fa que el públic intueixi quina serà la nova sortida. Qui en serà el perdedor i quina la novetat.
Amb “Rococó Bananas”, un nom sonor que no vol dir res en realitat, recuperen alguns gags del seu espectacle anterior (“Música Maestro”). A qui els ha vist, no li importarà tornar-se a riure del mateix estirabot. Qui no, ho farà amb la mirada innocent i la sorpresa li saltarà de la boca sonorament. La ingenuïtat, com la calculada tendresa, la posaran aquestes tres bèsties d’artistes que es donen a conèixer encertadament com Los Excéntricos. Que a ningú li faci mandra anar-los a veure, sobretot si és adult.
Jordi Bordes, El Punt Diari.

Segueix-nos

  facebook google linkedin youtube

gene           logo-platea-inaem           logollull   

inaem llobregat           logo-ateneu-barret-24          trapezi          LOGO-VERRERIE-ALES-r621155          salle 

 

Fotos: Sonia Balcells, Gabriel Tizón, Silvia Mazzotta, Marcantonio