ES / CA / EN / FR

logo-page.ok1-

Barroc i Excéntric, virtuoses i poetes.- 18/01/2006.

Théâtre des Nouveautés.- Tarbes.- France.
Pierre Challier - La Nouvelle République.

Instruments delirants, gags o mastegots: «Los Excéntricos» fan malabarismes amb l'humor. Algú creu que l'espectacle de clowns està desfasat? I ara amics meus, tot el contrari! Hauríeu de saber que els clowns no només són aquells que surten als informatius de la televisió amb la cara empastifada de maquillatge i que van vestits amb jaquetes de colls rígids. Val la pena que sapigueu, estimats nens, que aquests que veieu a la televisió, generalment, són artistes de circ no massa bons que van fracassar en les seves veritables vocacions i als quals ara només els paguen per mantenir l'essència del circ Barnum a base de vells acudits sobre l'atur. I, d'aquesta manera, amb cada plantufada, aconsegueixen posposar la cossa al cul que els donarien a qualsevol circ amb cara i ulls. Així doncs, nens, estimats amics, els autèntics clowns, els que actuen al circ o a l'escenari d'un teatre de varietats, els que saben fer la seva feina amb el talent necessari perquè et pixis de riure, els que són capaços estomacar-se per pal·liar així la ràbia que tots sentim davant les injustícies de la vida i les frustracions de la vida quotidiana, els que gosen fer allò que nosaltres no faríem mai a una reunió oficial, en definitiva, la nostra vàlvula d'escapament, no s'acostumen a veure ni al carrer ni a la televisió… És per aquest motiu que ens causa un plaer encara més gran el fet de trobar-nos amb els autèntics, els clowns de veritat, i més encara si tenen talent. I, justament, així són «Los Excéntricos», que van actuar el dilluns a la tarda al teatre Nouveautés amb el seu insubstituïble nas vermell. «Los Excéntricos»: el Zaza, i el seu riure horripilant que travessa l'espectacle com una bomba que et fa esclatar de riure fins al punt de no saber ni a on ets, el Sylvestre, amb els seus dos caps i tres cames i, finalment, l'elegant i l'irreemplaçable Marcelline amb la seva veu estrident de sirena de fàbrica. BARROC I EXCÈNTRIC Es tracta d'un trio de clowns músics en la línia de la gran tradició del barroc i de l'excèntric, de la bufetada i del tempo loco, que realment han aconseguit que l'audiència es recargoli de riure amb un espectacle molt personal, gràcies a la seva destresa per tocar el tambor amb pilotes malabars, l'escombra-contrabaix, el violí-trompeta, l'ukelele o el bandoneó, sense oblidar l'indispensable serra musical Stradivarius. Tots aquests instruments ens permeten de gaudir d'un repertori inspirat tan en grans clàssics de Nino Rota, bandes sonores de Fellini, com en les primeres notes de “Black Dog” de Led Zeppelin abans d'encadenar-les amb una versió d'«Alabama Song» dels The Doors interpretada amb una aspiradora elèctrica però, sobretot, ens fan petar de riure gràcies a una autèntica imaginació sonora i visual, que torna a acompanyar a aquest gènere. Un tango a tres cames, un truc de màgia en el qual apareix el cap en safata, l'assassinat d'un cantant al·lèrgic o un duo de bandoneons entrellaçats… I no oblidem pas que l'autèntic problema dels clowns és la realitat, aquesta que el món desenvolupat denomina «lògica», però amb la qual els clowns acostumen a entrebancar-se, perquè totes les regles i obligacions d\'aquest món sovint resulten insuportables, fins i tot per a la gent normal… Realment «Los Excéntricos» són una alenada d'aire fresc, capaços d'arrancar-se a tocar a contrapeu i, a més a més, sortir-se'n airosament, deixant al públic amb un pam de nas. VIRTUOSOS I POETES «Los Excéntricos» ens demostren que dos i dos fan cinc, que podem apartar l'escala, però que ells es quedaran enganxats al pinzell i, per tant, que el món només és allò que un vol que sigui segons l'angle des del qual es prefereixi mirar, amb humor o sense, amb fantasia o sense, acceptant o no l'única realitat vàlida. La clau rau en no actuar com si la vida fos una tragèdia, ja que al cap i a la fi ningú de nosaltres en sortirà viu. Una sèrie d'imatges surrealistes i poètiques que van servir per destacar una altra de les virtuts del trio: tres autèntics músics, vertaderament fantàstics dins el seu gènere, capaços de tocar bé qualsevol tipus d'instrument, com si es tractés d'una guitarra espanyola, però sobretot per interpretar bé, amb sensibilitat i inspiració quan s'havia de posar punt i final tocant la “Vie en Rose” amb la serra musical. En definitiva, un autèntic espectacle popular, burlesc com cal, que va tenir un gran èxit de públic al teatre Nouveautés, que en aquesta ocasió, va aconseguir un ple fins al galliner amb l'espectacle «Música Maestro», interpretat amb autèntica mestria, deixant-nos a tots amb un somriure a la cara que ens durarà dies.
Pierre Challier - La Nouvelle République.

Segueix-nos

  facebook google linkedin youtube

gene           logo-platea-inaem           logollull   

inaem llobregat           logo-ateneu-barret-24          trapezi          LOGO-VERRERIE-ALES-r621155          salle 

 

Fotos: Sonia Balcells, Gabriel Tizón, Silvia Mazzotta, Marcantonio