Músics augustos.- 08/01/2002.
Théâtre L´Entresort- Chalon en Champagne- France.
Antoine Bréard/Coulisses.
En un espectacle que sobreposa els esquetxos, la companyia Los Excéntricos combina una amplíssima gamma d'estils. Ens ofereixen música, malabars i comèdia. Els clowns de la companyia Los Excéntricos pertanyen a una espècie en vies d'extinció. Amb una gran capacitat tècnica, una enorme creativitat i, sobretot, amb extraordinàries dosis de diversió, són capaços de treure tot el profit dels números tradicionals. Han sabut aportar a aquests números una modernitat que sovint es troba a faltar en els grans noms del passat. Sense tancar-se en un registre massa clàssic, barregen amb èxit avenços tecnològics i sonores bufes que provoquen el delit del públic. La Marceline, en Sylvestre i en Zaza són tres actors que no es queden a mitges tintes. Amb un dinamisme extraordinari, suen la samarreta, com s'acostuma a dir, i saben com treure el màxim partit dels recursos que ofereix un gènere que a vegades s'ha denigrat. Música Maestro és un espectacle de clowns, de molt bons clowns. Aquí la jubilació no és mai forçosa i amb gran plaer entrem en un món absurd en el qual el riure sempre és el més important. Les situacions són estranyes, incongruents i cada personatge se submergeix en un registre particular per posar-se el públic a la butxaca. Mentre l'humor d'en Zaza és de repetició, el d'en Sylvestre, més agut, es basa en la paraula –tant per riure's dels espectadors com dels seus companys. Marceline opta per bromes més subtils, especialment quan es tracta de la seva indumentària, d'allò més variada. La força de la interpretació fa que els personatges siguin tendres, poètics i, a vegades, fins i tot terrorífics. Els matisos d'en Zaza sempre són els més difícils de detectar… L'humor però, no ho és tot i el collage de números conté precioses gemmes artístiques que justifiquen qualsevol desplaçament. Els fragments interpretats posseeixen una qualitat excepcional i la versió per serra musical de la Vie en Rose d'Édith Piaf resulta, com a mínim, engrescadora. Les astúcies empleades per rejovenir alguns números són extraordinàries i l'espectador no pot fer res més que quedar-se bocabadat davant l'extraordinària tècnica de la formació. Els anys de gira per tot el món (el Japó, Canadà, Europa) donen a l'espectacle (i per tant a la companyia) aquesta pàtina reconfortant que sembla no veure's afectada pel pas del temps. I, tot i que immediatament lamentem que els nostres tres buscaraons se'n vagin, ens diem que ja hi haurà temps per retrobar-los en d'altres creacions i a d'altres llocs.
Antoine Bréard/Coulisses.
